Visita de l’il·lustrador de còmics Oriol Garcia i Quera
Article mis en ligne le 15 de març de 2015

per  Lourdes Plana
logo imprimer
Enregistrer au format PDF

Us informo que el dilluns passat a la biblioteca ens va visitar l’Oriol Garcia i Quera, especialista en il·lustració històrica i autor dels còmics Guifré 897, Mallorca 1229, Corpus 1640, Barcelona 1714 i Pallars 1487. Tots ells els teniu a la vostra disposició a la biblioteca per si els necessiteu , ja que el crèdit de síntesi de primer usa aquesta tècnica d’expressió: el còmic.

Seguidament us passo una entrevista que la revista Sàpiens que van realitzar a l’autor, on ens revela com s’ho fa per recrear batalles i fer reviure reis i comtes.

Quan vas descobrir que volies dedicar-te a dibuixar la història del nostre país?
De petit, com molts nens, llegia còmics de pirates, del Far West… Quan vaig decidir que volia ser il·lustrador em vaig preguntar per què havíem d’estar llegint i dibuixant la història dels altres quan aquí teníem també de tot: cavallers, bandolers, batalles...

I ja mai més no has canviat de registre.
No, perquè m’hi sento molt còmode. Hi ha gent que em diu si no em canso de fer el mateix, però és que per a mi no és el mateix. No té res a veure treballar el segle II aC, el XI o el XVIII. A més, vist així, la narrativa també gira sempre al voltant dels grans temes: la revenja, l’odi, l’amor o l’ambició.

Tries el tema en funció de la documentació de què disposes, o ho fas a l’inrevés?
Primer penso el tema, i després miro si l’època històrica dóna prou com per fer-ne un còmic. Normalment, tots els períodes donen de si. Aleshores començo a documentar-me.

Com ho fas?
Procuro anar a buscar les fonts de l’època, tant escrites com plàstiques: gravats, escultures, relleus, pintures murals… Les miniatures, per exemple, són molt detallades i donen un munt d’informació. També les cròniques aporten una gran quantitat de dades sobre vestuari, tècniques militars, tipus d’heràldica…

Fas també treball de camp?
I tant! Em passejo pels escenaris d’aquell episodi i fotografio els monuments i els paisatges que després dibuixaré.

Sobre el paper o en pantalla?
Paper, paper. L’ordinador el faig servir per altres tipus de feines. Els còmics ni tan sols els retoco amb l’ordinador. M’agrada massa l’olor de la mina del llapis, barrejar amb els pinzells les aquarel·les i, sobretot, la imprevisibilitat de l’aigua quan l’aboques sobre el paper.

Anem a pams. Quin seria el pas a pas de tot el procés artístic?
Primer faig amb llapis l’storyboard, és a dir, un guió gràfic i esquemàtic de la història. Després creo els personatges, els poso cara i ulls, i penso el vestuari que duran.

Ha de ser difícil imaginar tot això.
Sí i no, en funció de la informació que tinc. Quan no en tinc gaire, pensar el vestuari de vint cavallers, per exemple, és complex. Jugo amb les modes de l’època i les heràldiques.

Una vegada tens els personatges, m’imagino que és hora de fer les vinyetes.
Exacte. Cadascuna ocupa l’espai d’una pàgina. Primer la faig amb llapis i després la repasso amb tinta. Aleshores la dibuixo novament en un paper especial per a aquarel·la i la pinto. Aquest és el dibuix definitiu, l’original que va a l’editorial.

Com decideixes cada escena?
Hi ha vegades que la penso en funció de les fonts que tinc, i a vegades ho faig al revés. Crec que aquella escena ha de sortir i aleshores busco informació per poder reproduir-la de manera fidedigna.

I les mides? Perquè als teus còmics hi ha una varietat de mides increïble.
Considero que les pàgines amb totes les vinyetes iguals estan desaprofitades. Quan fas entrar una vinyeta dins d’una altra acceleres la lectura, ja que la mirada avança sense gairebé moure’s i aconsegueixes un efecte cinematogràfic que dóna molt joc narratiu.

La vinyeta gran està passada de moda?
No ben bé, però té altres usos. Si vols donar molta informació de paisatge, si vols jugar amb les perspectives i donar sensació d’amplitud i profunditat, ho has de fer amb una vinyeta grossa de veritat. A mi també m’agrada fer-les servir com a exercici de síntesi per resumir-ho tot en una sola imatge.

També permet encabir molts personatges. Quants protagonistes admet un bon guió?
No m’ho he plantejat mai… A mi, precisament, per tractar un fet històric que afecta molta gent m’agraden molt les obres corals.

El teu darrer treball està narrat en primera persona, però no és Jaume I qui parla.
No, el protagonista és Bernat de Santa Eugènia de Berga, un cavaller que va estar al costat de Jaume I durant el tres mesos que va durar la conquesta. El narro en primera persona perquè volia ficar-me dins la pell d’un cavaller.

Què és el que t’agrada de la cavalleria?
Em fascina el seu ’modus vivendi’. La seva professió era la guerra i al voltant d’ella tenien un munt d’obligacions: defensar el rei, defensar la religió catòlica, ser fidels al seu llinatge, enriquir-lo. Tot això els feia entrar en contradiccions i crea biografies ben curioses.

Com quines?
La d’Hug IV d’Empúries, per exemple, que va ser el personatge en el qual es va inspirar Víctor Mora per fer ’El Capitán Trueno’. Va lluitar a la tercera croada a Terra Santa, després lluita a favor del rei Pere I a Navas de Tolosa, després protegeix els càtars en contra del papa, i finalment participa en la conquesta de Mallorca al costat de Jaume I.

Què has descobert de Jaume I que no sabessis encara?
Em va impactar adonar-me que quan conquereix Mallorca només té 20 anys. Per tant, és un noiet que es troba al capdavant d’un exèrcit de cavallers bregats en mil batalles. Sempre s’ha dit que Jaume I els va saber liderar molt bé i és cert que li donen tot el suport, però també li discuteixen les estratègies, li qüestionen les ordres i fins i tot li fan prendre decisions a contracor.

No deuria ser fàcil, però se’n surt prou bé.
Sens dubte. A Mallorca és on ell esdevé "el Conqueridor", on es guanya la confiança dels nobles. Per això a mi m’ha agradat descobrir aquesta part més humana del rei, l’home que hi ha rere el mite.

Quin seria el teu mite del món del còmic?
’El Tinent Blueberry’, un còmic francès d’historietes de l’Oest, obra del guionista Jean-Michel Charlier i el dibuixant Jean Giraud. Jo diria que és un dels meus grans referents. També els treballs Hermann Huppen i André Juillard.

Tots de l’escola franco-belga.
El còmic històric sempre ha tingut molta tradició francesa. Ara la mantenen, tot i que està evolucionant cap a temes històrics de caire més fantàstic o esotèric, tipus Codi da Vinci.

A Catalunya, el còmic sembla estar guanyant força adeptes.
Sí, però segueix faltant indústria. Es tradueix molt el que es fa fora, però hi ha poc espai per als autors de casa. Amb tot, és cert que el gènere de la novel·la gràfica està guanyant adeptes, però si hi ha un gènere que triomfa de debò és el manga.

Quina és la clau de l’èxit del manga?
Que és un còmic amb un ritme bestial, molt proper al cinema, i també la seva singularitat pel que fa al tipus de dibuix i temàtiques. Ha recuperat temàtiques femenines per a noies lectores, per exemple, i està aconseguint que la gent llegeixi de dreta a esquerra o que aprengui japonès!

I per aprendre a dibuixar còmics, què cal fer?
Cal estar veritablement boig pel dibuix, passar-se moltes hores davant el paper i dedicar-hi molt d’esforç i molta disciplina per anar corregint els errors i així millorar. Per ser creatiu i millorar la tècnica cal equivocar-se moltes vegades i anar corregint-ho.

Téléchargements Fichier à télécharger :
  • -19.jpg
  • 16.6 kB / JPEG
Forum
Respondre a aquest article

Esdeveniments

Pas d'évènements à venir


Site réalisé sous SPIP
avec le squelette ESCAL-V3
Versió: 3.85.11