El cas d’una nena que fa més de mig any va desapareixer
El cas Madeleine (Eva Balcells)
Realitat o muntatge?
Artículo puesto en línea el 8 de novembre de 2007
dernière modification le 5 de novembre de 2007
Imprimir aquest article logo imprimer

Ja fa més de 150 dies que va desaparèixer una nena britànica anomenada Madeleine McCann. Estava de vacances a Portugal amb la seva familia quan, una nit que els seus pares van sortir a sopar fora, la nena va desapareixer.
El 3 de maig de 2007, el matrimoni McCann es disposa a sopar amb dues parelles més, angleses, com ells, i deixa als seus fills a l’habitació del apartament que tenen llogat a Portugal, on hi estan passant unes vacances. Durant el sopar, la mare visita als nanos diverses vegades, fins que en la última visita que fa, surt cridant “Se l’han endut, se l’han endut, s’han endut la Madeleine!?. En aquell sopar es beuen 14 ampolles de vi entre 6 persones, anaven beguts, això segur. Des d’aquell dia s’han fet diverses campanyes per trobar a la nena; El futbolista David Beckham llença als medis de comunicació un missatge als ciutadans europeus per a que colaborin en buscar a la Maddie. Uns dies més tard, l’autora de ’Harry Potter’, J.K. Rowling ofereix una recompensa de 3 milions de dolars per alguna pista sobre on es troba la nena. L’endemà la policía portuguesa revela el nom d’un sospitós de la desaparició. Es tracta de Robert Murat, un británic que viu a prop dels apartaments de on van passar els fets. Els padres de Madeleine llençen una campanya internacional per recuperar a la seva filla. Recorren Europa y visiten El Vaticà per que no s’olvidi a la petita. La pàgina web creada per a aconseguir pistes de la nena rep milions de visites diaries i donatius. És trobes suposades pistes sobre la petita per tot el món. El dia 6 d’agost, per exemple, 4 mesos después, es diu que s’ha trobat sang de la nena al apartament on van estar. Més tard és diu que va poder morir el mateix dia de la desaparició i també llençada al mar. Increíble. Com poden trobar restes al cap de 4 mesos? Uns dies més tard, la policia troba “olor a cadáver? a les claus dels Mccann. Al setembre la policia interroga per separat als pares de la nena i els declara sospitosos d’una “mort accidental? de la criatura. A mig setembre troben ADN de Madeleine en un coche llogat 25 días després de la desaparició i que a més, havia estat llogat, de ben segur, per almenys 5 famílies després dels Mccann. Uns turistes veuen una nena rossa i avisen a la policia de que han vist a Madeleine. Tots els diaris tornen a demanar l’ajuda de tothom per trobar-la, creient que ho era, quan en realitat era una nena marroquína. El dia 8 d’octubre amigos de la familia declaren que els McCann temen que el cas de la desaparición de la seva filla no s’aclareixi mai. Que els passa, tenen por de no veure a una filla que no veuen des de fa mig any i per a la que noés han muntat festes i festetes i llençades de globos per a trobar-la? No seria més normal que la família, per comensar, fes cara de, encara que fos mínima, tristesa? En totes les imatges i imatges que s’emeten diariament, i ja gairebé com un costum, del matrimoni Mcann mai se’la ha vist preocupats ni tristos, ni amb una senzilla llàgrima. El que han perdut no es un objecte, o un gos, dels que et pots oblidar fàcilment, sinó que han perdut una part de si mateixos, un filla. No creieu que si realiment se l’estimessen estarien més capficats en trobar-la i no pas tant en anar per tot el món, com una gira d’un grup de rock, per a que la gent els doni diners i se solidaritzi amb ells, amb llençament de milers de glòbus com a les campanyes polítiques? Lúnic senzill gest de tristesa o ansietat que han fet és, la mare, dur sempre un peluix de la petita, que a mesura que ha anat passant el temps, ha anat canviant de color. Estrany. En fotos on surt la Maddie, sempre duu un osset de peluix de color verd amb ella, i, en canvi, la mare, que el porta sempre des de la desaparició, duu un osset igual, però de color rosa. Cambien de color ara els peluixos? És pensa que portant un peluix, fent veure que era molt estimat per Madeleine, n’hi ha prou? I perquè, sempre impecablement maquillada i vestida, no plora ni es desespera en veure que la seva filla a desaparegut, i que segons tots els indicis, pot estar morta? Què el pare és faci el foro, suposem que es normal, però una mare, una mare que ha estat tant a prop de la seva pròpia filla, no n’hi ha prou amb fer campanyes publicitaries per que la gent ajudi, solidaritzar-se amb ells i donar-los diners, es com una estafa. És donar els diners a algú que fa 6 mesos que volta per tot el món dient que la seva filla ha desaparegut i que facin donatius per ajudar-los. I quin servei els fan els donatius? No serà tot un muntatge per a que la gent pagui i pagui i la nena, o senzilament mai ha existit o està amagada a casa d’algú des de fa més de mig any? Sinó, com s’explica que la família Maccan tingui tants patrocinadors? El conegut “Cas Madeleine?, realitat o muntatge?

Fonts d’informació:

http://www.avui.cat/article/opinio/5647/cas/madeleine.html

Foro
Respondre a aquest article


Web realitzada amb SPIP
Con el esqueleto ESCAL-V3
Versió: 3.81.1